dijous, 15 de maig del 2008

Els Televisors

Avui parlarem de televisors. Concretament les polzades i la resolució aprofitant el boom de l'alta definició.

Una polzada és una unitat de longitud que antigament equivalia a la longitud d'un polze i més concretament a la primera falange de la mà. Polzada en anglès es diu inch.

1 Polzada = 2,54 cm
1 Peu = 12 Polzades

Anem per la resolució de les pantalles. Amb el boom de l'alta definició als catàlegs de televisors es veuen petites imatges amb el text: HD Ready o Full HD. Que volen dir? Indiquen la resolució que té la televisió de manera més "simple", perquè s'entengui. Aquests dos termes no són els que la European Information, Communications and Consumer Electronics Technology Industry Associations (EICTA) accepta ja que els oficials són aquests dos: HD ready y HD ready 1080p (Full HD no era un terme oficial).
La diferència més destacable és la resolució que ens ofereix el dispositiu. L'etiqueta HD ready ens ofereix una resolució de 1280x720p i 1920x1080i l'etiqueta HD Ready 1080p ens ofereix una resolució de 1920x1080p. la i vol dir escaneig entrellaçat i la p escaneig progressiu. L'escaneig progressiu és millor que l'entrellaçat (té més qualitat) i a més resolució més qualitat, per tant si busques una televisió HD Ready 1080p serà millor que la que porta l'etiqueta HD Ready però també serà més cara. Altres tecnologies de cada fabricant fan que la imatge tingui més colors o el refresc de la imatge sigui més alt, per tant, no és l'únic factor a tenir en compte quan comprem un televisor. Hi han moltes més coses importants que cal saber per això recomano que la gent s'informi a través de persones que coneixin el tema ja que moltes vegades les botigues et venen aparells bastant antics i obsolets amb l'excusa del preu, bé, si no et pots permetre alguna cosa millor no passa res però si ets dels que la tecnologia t'apassiona i t'agrada estar a la ultima (almenys per uns mesos) no t'agradarà comprar un aparell que ja s'ha quedat obsolet o és vell (dins de la modernitat).

El cablejat també cambia, si abans hi havia l'Euroconector ara hi ha l'HDMI (High-Definition Multi-media Interface), que és el cable que s'utilitza per transmetre l'audio i el video d'alta definició.

Les resolucions també s'han de mirar en altres dispositius ja que indiquen la qualitat del so o la imatge. Per exemple, el Blu-Ray (el DVD en alta definició, per dir-ho d'alguna manera) suporta la qualitat 1080p o sigui que si mai compres una pel·lícula la podràs gaudir a la màxima qualitat en un televisor HD Ready 1080p. També hi han aparells de so que poden reproduir so en alta definició. Hi han televisions de Plasma, LCD, OLED, Laser... Totes tenen les seves coses positives i negatives. Les LCD són les més venudes, la tecnologia de panells OLED (Organic Light-Emitting Diode)encara està molt verda i cara, les pantalles amb tecnologia Laser també són cares i encara s'han de millorar.

Realment a molts no els hi semblarà fàcil aquest canvi ja que són moltes les coses que canvien i no són precisament econòmiques, amb el temps els preus baixaran i l'alta definició estarà present a les nostres cases.

Si teniu algun dubte, pregunteu.

dilluns, 12 de maig del 2008

Solució a l'enigma del glaçó

Doncs, bé, no era massa difícil. L'Afirmació és falsa. La temperatura del sistema disminueix.

Bye

dimecres, 7 de maig del 2008

Pregunta sobre Ciència

Vinga, avui una pregunta a veure si la sabeu contestar. M'heu de dir si és veritat o fals i perquè.

Si tenim un glaçó de gel a exactament 0ºC i l'introduïm en una cambra totalment aïllada amb aire a 25ºC, la temperatura mitja del sistema es mantindrà constant al llarg del temps, perquè l'aire es refredarà al contacte amb el glaçó i el glaçó s'escalfarà al contacte amb l'aire, sent el balanç total zero.

Veritat o fals? La resposta d'aquí uns dies...

dissabte, 3 de maig del 2008

El Metre

Originàriament el metre mesurava 3 peus de rei, 11 línies i 296 mil·lèsimes d'una línia. Després de definir la mesura es va construir un metre patró fet de platí i iridi i que es troba a la Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Paris.
La possibilitat de que el patró es destruís o canviés amb el pas del temps va fer que es busqués com a referència una constant universal que a més, donés més precisió.
Al 1960 a la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM) es va definir una mesura que va haver de ser canviada ja que es van detectar errors.

Així doncs al 1983 la CGPM va definir la mesura com: la longitud del camí travessat per la llum en el buit durant l'interval de temps de 1/299.792.458 d'un segon, definició basada en que la velocitat de la llum al buit és de 299.792.458 metres per segon.

dimecres, 23 d’abril del 2008

El Byte i els Discs Durs

En informàtica, un byte és un grup de bits, generalment 8 bits. En aquest cas s'anomena també octet.
Aquest terme és anglès, ve de l'expressió binary term ("terme binari"), i s'utilitza en informàtica i telecomunicació.

Taula de Valors Clàssics (els més coneguts):

kilobyte kB 103 1.000 bytes
megabyte MB 106 1.000.000 bytes
gigabyte GB 109 1.000.000.000 bytes
terabyte TB 1012 1.000.000.000.000 bytes

No té nom concret
Disc De Tipus SSD

Hi han molts tipus de Sistemes d'emmagatzament però els més comuns i utilitzats són els Discs Durs Interns amb aquesta mena de CD a dins. La majoria giren a 7200rpm (els pros a 15000 rpm) que són 120 km/h. Ara però, els de tipus SSD (solid state disc) estan en alça. N'hi ha de 120gb, de 250gb, de 500 i fins i tot de 1tb. Perquè us doneu compte de la capacitat d'aquests discs us poso unes xifres:
  • Cançó descarregada d'internet: 5mb (de mitja)
  • Pelicula baixada d'internet: 700mb
  • DVD d'una Capa: 4.7gb
  • DVD doble Capa: 8.6gb
Per exemple, si agafeu un disc de 1tb, us hi caben 1500 pel·lícules descarregades desde internet. Per no parlar de quantes cançons hi caben!

Els discs durs estan tancats hermèticament perquè qualsevol partícula de pols pot provocar la pèrdua de dades i deixar el Disc Dur inservible. Si voleu veure un Disc Dur treballant apreteu aqui: http://www.youtube.com/watch?v=9eMWG3fwiEU

dimarts, 15 d’abril del 2008

Com es medeix la picor d'un aliment?


La majoria dels aliments que són picants ho són perquè porten capsaicina. Una substància que estimula els receptors tèrmics de la pell. Com més capsaicina té un aliment, més picant és. Per medir la picor s'utilitza l'escala de Scoville, les unitats de la cual són SHU (Scoville heat units). Però, com es determina la quantitat de SHUs?

Hi han dos mètodes. El primer és el Test Organolèptic d'Scoville. S'utilitzava una dissolució amb aigua ensucrada de l'extracte de l'aliment que es volia medir. Consistia en anar diluint l'extracte fins que la picor era indetectable pel jurat compost per 5 persones. El principal problema d'aquest mètode era que no era massa precís i hi podien haver variacions de fins el 50% utilitzant el mateix extracte ja que no tots els humans sentim la mateixa picor.

El segon mètode, més complexe però més precís, es deia el mètode Gillet o HPLC (High-performance liquid chromatography). És un procediment químic que evalua les quantitats de les diferents substàncies que provoquen picor. El mètode de Gillet és més efectiu i només té un error del 15-20% .

Fins la propera entrada!

dijous, 13 de març del 2008

Presentació

Benvinguts al meu nou bloc que parla de les Matemàtiques aplicades a la Tecnologia i la ciència. He fet aquest blog ja que és una activitat de la classe Optativa de Matèmatiques
Actualitzaré periòdicament aquest blog per posar noticíes.
Espero que us agradi el contingut i, deixeu bons comentaris!