El Byte i els Discs Durs

En informàtica, un byte és un grup de bits, generalment 8 bits. En aquest cas s'anomena també octet.
Aquest terme és anglès, ve de l'expressió binary term ("terme binari"), i s'utilitza en informàtica i telecomunicació.

Taula de Valors Clàssics (els més coneguts):

kilobyte	kB	103	1.000 bytes
megabyte	MB	106	1.000.000 bytes
gigabyte	GB	109	1.000.000.000 bytes
terabyte	TB	1012	1.000.000.000.000 bytes

No té nom concret

Disc De Tipus SSD

Hi han molts tipus de Sistemes d'emmagatzament però els més comuns i utilitzats són els Discs Durs Interns amb aquesta mena de CD a dins. La majoria giren a 7200rpm (els pros a 15000 rpm) que són 120 km/h. Ara però, els de tipus SSD (solid state disc) estan en alça. N'hi ha de 120gb, de 250gb, de 500 i fins i tot de 1tb. Perquè us doneu compte de la capacitat d'aquests discs us poso unes xifres:

• Cançó descarregada d'internet: 5mb (de mitja)
  
• Pelicula baixada d'internet: 700mb
• DVD d'una Capa: 4.7gb
• DVD doble Capa: 8.6gb

Per exemple, si agafeu un disc de 1tb, us hi caben 1500 pel·lícules descarregades desde internet. Per no parlar de quantes cançons hi caben!

Els discs durs estan tancats hermèticament perquè qualsevol partícula de pols pot provocar la pèrdua de dades i deixar el Disc Dur inservible. Si voleu veure un Disc Dur treballant apreteu aqui: http://www.youtube.com/watch?v=9eMWG3fwiEU

Com es medeix la picor d'un aliment?

La majoria dels aliments que són picants ho són perquè porten capsaicina. Una substància que estimula els receptors tèrmics de la pell. Com més capsaicina té un aliment, més picant és. Per medir la picor s'utilitza l'escala de Scoville, les unitats de la cual són SHU (Scoville heat units). Però, com es determina la quantitat de SHUs?

Hi han dos mètodes. El primer és el Test Organolèptic d'Scoville. S'utilitzava una dissolució amb aigua ensucrada de l'extracte de l'aliment que es volia medir. Consistia en anar diluint l'extracte fins que la picor era indetectable pel jurat compost per 5 persones. El principal problema d'aquest mètode era que no era massa precís i hi podien haver variacions de fins el 50% utilitzant el mateix extracte ja que no tots els humans sentim la mateixa picor.

El segon mètode, més complexe però més precís, es deia el mètode Gillet o HPLC (High-performance liquid chromatography). És un procediment químic que evalua les quantitats de les diferents substàncies que provoquen picor. El mètode de Gillet és més efectiu i només té un error del 15-20% .

Fins la propera entrada!